El misteri de Rudolf Hess

Quan l'Alemanya nazi preparava l'assalt a la URSS, la guerra estava en una fase claramentr favorable al bàndol de Hitler durant el 1941. Però una de les figures clau d'aquella Alemanya, Rudolf Hess, un nazi convençut i fidel a Hitler, va volar en un bimotor BF-110, en solitari a Gran Bretanya, llançant-se en paracaigudes sobre territori escocès, on va ser fet prisoner tot i les seves alegacions que havia anat allà per iniciar converses de pau.
Hi ha diverses opinions dobre aquest fet. Un d'ells és que era un pla premeditat de Hitler per buscar la pau amb Anglaterra, ja que darrera l''Operació Barbarroja' d'invasió de la URSS, Alemanya hauria de lluitar en dos fronts. Altres comenten que va ser una iniciativa pròpia, de la qual Hitler tenia algun coneixement i, tot i que es va mantenir al marge, tampoc el va aturar.
Hess va pilotar un Messerschmitt BF 110 amb diverses modificacions. Aquestes consistien en un compartiment que contenia una bassa inflable completament equipada, un receptor Lorenz, ràdio adaptada per comandar-la pel pilot i a més l'envergadura de les ales estava extesa. No estava armat ni contenia bombes o altres elements defensius o ofensius.
El 10 de maig de 1941, Hess i el Reichsleiter Alfred Rosenberg van esmorzar a Augsburg i des d'allà Rosenberg se'n va anar a entrevistar-se amb Hitler a Berchtesgaden. El personal de servei de Hess va dir quie aquest es trobava absolutament tranquil i que va dormir una becaina per aixecar-se cap a les 15:00 per posteriorment anar a visitar a la seva dona Ilse i els seus fills. Més tard el van dur a la pista de la Luftwaffe a Augsburg a les 17:00.
El que és cert és que Hess va volar amb l'avió comentat des d'Augsburg a Escòcia el 10 de maig de 1941 despegant a les 17:45 en direcció nord-oest. Cap a les 20:50 va interceptar línees de radionavegació provinents de ràdio fars emplaçades a Dinamarca amb el receptor Lorenz i va fer un vol de zig-zag per tornar a volar rumb a Escòcia cap a les 21:52, per traspassar la línia de la costa cap a les 22:12 sobre Embleton (Escòcia) i quan només tenia 30 minuts de combustible.
Va ser detectat per vigilants britànics i diversos avions de la RAF van despegar per interceptar-lo, però Hess era molt més ràpid i ni remotament van estar a prop en la seva trajectòria. Hess esperava aterrar a la propietat anomenada Casa Dungavel del Duc de Hamilton, qui tenia una pista privada que segons testimonis va estar misteriosament il·luminada aquella mateixa nit. A més disposava de caixes de recanvis i dos tancs de combustible del mateix tipus d'avió amb el qual Hess volava. Hess va volar molt a prop d'aquella propietat buscant la pista però no la va trobar perquè en aquell moment les llums es van apagar. El combustible s'estava acabant i va saltar en paracaigudes a Eaglesham, prop de Glasgow. En arribar a terra, Hess es va fer mal al turmell i un camperol escocès el va auxiliar i el va portar a una guarnició militar on va intentar convèncer de què era amic del duc de Hamilton amb un nom fals (Alfred Horn).
Al matí hi va anar el duc, que ja s'havia vist amb Hess a les Olimpiades de Berlin, i va dir que no tenia cap assumpte amb el líder alemany. El mandatari nazi va comunicar el seu desig d'arribar a un acord de pau amb Anglaterra i que porta un missatge de Hitler. Immediatament va ser fet presonr per la Home Guard, per ser reclòs a la Torre de Londres fins al final de la guerra. De seguida Hitler va titllar de boig Hess i a aquest darrer no li van sortir les coses com ell esperava. El lloc de Hess seria reemplaçat per Bormann.
S'han dit altres raons per aquesta actuació de Hess: per les diferències que sostenia no sols amb Hitler sinó amb altres dirigents nazis com Goebbels i, sobretot, amb Martin Bormann i Heinrich Himmler en qüestions de successió al Führer. Es desconeix però si el servei d'inteligència alemany coneixia aquestes intencions de Hess.
Segons alguns historiadors, per Hitler va ser un acte de vil traïció, ja que temia que els secrets de la invasió a la URSS van ser revelats, i per a aquesta última nació, va ser un acte que no li va valer el perdó.

Els vikings, primers europeus en arribar a Amèrica

Els vikings van ser els primers europeus en arribar a Nord Amèrica. Els vikings van navegar des del segle VIII al XII per diversos mars del món. Els nòrdics van navegar per Anglaterra, França, Espanya i Itàlia. Van anar a Àfrica i Àsia i van arribar al continent americà.
El viatge cap Amèrica va ser lent i va tenir diverses aturades pel camí. El 860, els vikings van descobrir Islàndia i quaranta anys després, un cap anomenat Èric el Vermell va trobar Groenlàndia el 982. Eren els moments més emocionants dels vikings ja que estaven descobrint nous territoris, s'estaven mudant cap a les noves llars i després va arribar la notícia que s'havia vist terra inexplorada. Èric i va voler anar però mai va aconseguir arribar. En camí cap al seu viatge, Èric va caure del cavall i tement a la mala sort va cancelar el viatge.
El seu fill, Leif Eriksson, sí que va fer el viatge i no solament va veure terra sinó que va desembarcar. Va anomenar aquella nova terra com a Vinland (actual Terranova). Era la costa de l'est de Nord Amèrica. Probablement va navegar per la costa i fins i tot va poder anar pel que ara és la ciutat de Nova York.
També han quedat evidències que els vikings es van establir a Nord Amèrica. Les antigues llegendes expliquen les seves aventures a Vinland i els arqueòlegs han trobat una aldea vikinga a Canadà. Fins i tot és possible que existeixi un mapa viking que mostra Vinland (terra de vins ja que els vikings van quedar sorpresos de trobar raïm en aquelles terres).
Poc més se sabia de Vinlàndia. Tan sols que cap al 1121 cert bisbe, Eric Gnupsson, va estar allà durant un any. El 1963 una expedició dirigida pel Dr. Helge Ingstad i finançada per la Societat Geogràfica Nacional de Noruega, descobreix les runes d'una aldea vikinga a l'extrem nord de Terranova, prop de l'aldea de pescadors de L'Anse-aux-Meadows. Les runes daten d'uns 500 anys abans del descobriment de Cristòfol Colom.

Qui va matar Joaquim Viola? EPOCA?

Joaquim Viola va ser un dels darrers alcaldes de Barcelona d'arrel franquista. Val a dir que va ser combatent en la Guerra Civil Espanyola en favor dels franquistes i tenia importants finques a la comarca de les Garrigues. Aquest advocat i registrador de la propietat, tot i que sempre es va considerar democratacristià, va ser procurador familiar a Corts per Lleida des de 1967. La seva gestió com a alcalde (entre 1975 i 1976) va ser molt tesmpestuosa i va acabar dimitint davant la pressió política del carrer i tenint en compte que el país estava en plena transició. Posteriorment va ser director general d'Administració Local i va fracassar en presentar-se com a independent per Lleida al Senat el 1977.
El 1978 va ser assassinat de forma molt cruel. Aquest és un cas que no s'ha resolt tot i que els signes apunten cap a una organització armada catalana que es deia EPOCA (Exèrcit Popular Català), i que també és força desconeguda ja que mai va reconèixer els seus atemptats i mai s'ha estudiat en profunditat.
A les 8:30 del matí un grup format per quatre persones joves va trucar a la casa del matrimoni Viola que estava al passeig de Gràcia. Pensant que portaven la llet, la muller de Joaquim Viola va obrir la porta i els quatre joves van entrar a casa amb molta violència. Després de lligar a la seva dona, fills i criada van agafar a l'ex alcalde i el van traslladar en una habitació on li van posar una bomba enganxada al pit. Els assaltants els hi van dir que com posar-se en contacte amb ells i que no podien tocar la bomba sinó explotaria. A partir d'aquí ve la confusió: el més lògic és que la bomba fos defectuosa tot i que també pot ser que la dona de Viola li intentés treure. La dona va entrar a l'habitació de Viola i l'artefacte va explotar destrossant a marit i muller. Els quatre joves van fugir ràpidament. Va ser un cas molt semblant al que li va passar setmanes abans a l'empresari Josep Maria Bultó el 9 de maig de 1977.
Es va acusar a EPOCA i es van detenir als suposats quatre culpables, però de seguida se'ls va posar en llibertat en aplicació de la Llei d'Amnistia. Després aquesta llei va ser revocada però al judici dels quatre implicats hi va haver una gran quantitat d'irregularitats i va portar que la Comissió de Drets Humans d'Estrasburg emetès un dictament en contra.
Un dels considerats implicats va ser Jaume Martínez Vendrell (a la foto), un dels membres històrics del Front Nacional de Catalunya. A finals dels seixanta va ser uns dels propulsors d'EPOCA, aquesta banda armada que va actuar en diverses accions però que com deia no reivindicava els atemptats. El 1981 va ser jutjat per la seva implicació en l'assassinat de Bultó i després el de Viola. No se'l va considerar autor material sinó coautor per omissió i complicitat en la preparació d'actes terroristes. Mai va complir cap condemna i va fugir a França tot i que quan ja estava malalt va tornar i va ser detingut de nou fins a la seva mort. Un cas que no es va resoldre.