Quan l'Alemanya nazi preparava l'assalt a la URSS, la guerra estava en una fase claramentr favorable al bàndol de Hitler durant el 1941. Però una de les figures clau d'aquella Alemanya, Rudolf Hess, un nazi convençut i fidel a Hitler, va volar en un bimotor BF-110, en solitari a Gran Bretanya, llançant-se en paracaigudes sobre territori escocès, on va ser fet prisoner tot i les seves alegacions que havia anat allà per iniciar converses de pau.
Hi ha diverses opinions dobre aquest fet. Un d'ells és que era un pla premeditat de Hitler per buscar la pau amb Anglaterra, ja que darrera l''Operació Barbarroja' d'invasió de la URSS, Alemanya hauria de lluitar en dos fronts. Altres comenten que va ser una iniciativa pròpia, de la qual Hitler tenia algun coneixement i, tot i que es va mantenir al marge, tampoc el va aturar.
Hess va pilotar un Messerschmitt BF 110 amb diverses modificacions. Aquestes consistien en un compartiment que contenia una bassa inflable completament equipada, un receptor Lorenz, ràdio adaptada per comandar-la pel pilot i a més l'envergadura de les ales estava extesa. No estava armat ni contenia bombes o altres elements defensius o ofensius.
El 10 de maig de 1941, Hess i el Reichsleiter Alfred Rosenberg van esmorzar a Augsburg i des d'allà Rosenberg se'n va anar a entrevistar-se amb Hitler a Berchtesgaden. El personal de servei de Hess va dir quie aquest es trobava absolutament tranquil i que va dormir una becaina per aixecar-se cap a les 15:00 per posteriorment anar a visitar a la seva dona Ilse i els seus fills. Més tard el van dur a la pista de la Luftwaffe a Augsburg a les 17:00.
El que és cert és que Hess va volar amb l'avió comentat des d'Augsburg a Escòcia el 10 de maig de 1941 despegant a les 17:45 en direcció nord-oest. Cap a les 20:50 va interceptar línees de radionavegació provinents de ràdio fars emplaçades a Dinamarca amb el receptor Lorenz i va fer un vol de zig-zag per tornar a volar rumb a Escòcia cap a les 21:52, per traspassar la línia de la costa cap a les 22:12 sobre Embleton (Escòcia) i quan només tenia 30 minuts de combustible.
Va ser detectat per vigilants britànics i diversos avions de la RAF van despegar per interceptar-lo, però Hess era molt més ràpid i ni remotament van estar a prop en la seva trajectòria. Hess esperava aterrar a la propietat anomenada Casa Dungavel del Duc de Hamilton, qui tenia una pista privada que segons testimonis va estar misteriosament il·luminada aquella mateixa nit. A més disposava de caixes de recanvis i dos tancs de combustible del mateix tipus d'avió amb el qual Hess volava. Hess va volar molt a prop d'aquella propietat buscant la pista però no la va trobar perquè en aquell moment les llums es van apagar. El combustible s'estava acabant i va saltar en paracaigudes a Eaglesham, prop de Glasgow. En arribar a terra, Hess es va fer mal al turmell i un camperol escocès el va auxiliar i el va portar a una guarnició militar on va intentar convèncer de què era amic del duc de Hamilton amb un nom fals (Alfred Horn).
Al matí hi va anar el duc, que ja s'havia vist amb Hess a les Olimpiades de Berlin, i va dir que no tenia cap assumpte amb el líder alemany. El mandatari nazi va comunicar el seu desig d'arribar a un acord de pau amb Anglaterra i que porta un missatge de Hitler. Immediatament va ser fet presonr per la Home Guard, per ser reclòs a la Torre de Londres fins al final de la guerra. De seguida Hitler va titllar de boig Hess i a aquest darrer no li van sortir les coses com ell esperava. El lloc de Hess seria reemplaçat per Bormann.
S'han dit altres raons per aquesta actuació de Hess: per les diferències que sostenia no sols amb Hitler sinó amb altres dirigents nazis com Goebbels i, sobretot, amb Martin Bormann i Heinrich Himmler en qüestions de successió al Führer. Es desconeix però si el servei d'inteligència alemany coneixia aquestes intencions de Hess.
Segons alguns historiadors, per Hitler va ser un acte de vil traïció, ja que temia que els secrets de la invasió a la URSS van ser revelats, i per a aquesta última nació, va ser un acte que no li va valer el perdó.
